El pati o claustre del monestir se situa al sud de l’església. Els elements visibles actualment corresponen als darrers moments d’existència del monestir, tot i que no hi ha indicis que la seva estructura original fos gaire diferent.

Es tracta d’un petit pati rectangular d’uns 10 × 6 metres, amb un pou central, envoltat per galeries o passadissos irregulars d’entre dos i tres metres d’amplada. Al costat nord limita directament amb l’església, mentre que als altres tres costats s’hi disposaven diverses estances monàstiques que prenien com a límit exterior la muralla.

Inicialment, cada galeria comptava amb tres estances. A l’ala oest hi havia un petit carreró que donava accés directe a aquest sector des de la porta del monestir. Probablement es tractava d’un espai destinat a l’atenció de persones externes —habitants de la vila— que hi acudien per fer gestions, sense interferir en la vida quotidiana de la comunitat monàstica.

Als segles XVII i XVIII, les dependències del monestir es van concentrar principalment a les ales nord i oest del claustre i damunt de l’església, que en aquest moment va ser fortificada. A l’ala est s’hi conserva un forn circular, probablement relacionat amb una cuina. A principis del segle XVIII es va afegir una escala al sector sud del conjunt, que comunicava el claustre amb la part baixa del turó. Durant aquest mateix segle, l’ala nord del claustre va ser utilitzada com a part del cementiri parroquial.

Cementiri parroquial L’església del monestir exercia funcions d’església parroquial i, al seu voltant, s’hi situava el cementiri de la població. Tot i que inicialment els enterraments es concentraven a la zona de la plaça del monestir, al llarg del segle XVIII el cementiri es va estendre cap a altres espais, com l’ala nord del claustre i la zona del portal oest d’accés a l’església.