A simple vista es pot observar com el tram nord de la muralla del sector est de la vila medieval presenta unes característiques constructives diferents de la resta del recinte. En època medieval, la defensa de les poblacions es basava principalment en muralles molt altes i completament verticals, pensades per dificultar l’escalada dels atacants.

A partir del segle XV, amb la generalització de l’artilleria de pólvora —capaç de destruir fàcilment aquest tipus de murs—, es van començar a construir muralles amb escarpa. En aquest sistema constructiu, la cara exterior del mur presenta una inclinació que té com a objectiu fer rebotar els projectils i reduir‑ne l’impacte sobre l’estructura defensiva.

El tram nord‑est de la muralla de la vila es va construir seguint aquest sistema, fet que permet situar‑ne l’edificació, com a mínim, al segle XV. Adossada a aquest tram s’hi va aixecar una torre de planta quadrada, una tipologia diferent de la resta de torres de la muralla baixmedieval, que són de planta circular. La forma i les dimensions d’aquesta torre permetien la instal·lació d’artilleria, cosa que no era possible en les torres circulars, més petites i menys adaptades a aquest ús.

És probable que tant la torre com aquest tram de muralla formin part d’un dels projectes defensius dissenyats per l’enginyer Luís Pizaño a mitjan segle XVI, amb l’objectiu d’actualitzar les defenses de Roses i adaptar‑les a les noves tècniques d’atac basades en l’ús de l’artilleria.