La Porta de Terra era, en molts sentits, la porta principal de la fortalesa de la Ciutadella, ja que connectava el recinte amb el territori interior. Tanmateix, la seva història està marcada per projectes no executats i per constants modificacions del disseny.

El projecte inicial de la fortalesa, elaborat per l’enginyer Gian Battista Calvi, ni tan sols preveia la construcció d’aquesta porta. Ben aviat, però, el disseny es va corregir i s’hi va afegir una obertura al sector nord, situada davant per davant de la porta de Mar. Per protegir aquest nou accés també es va haver de modificar el projecte del baluard de Sant Andreu, amb la construcció d’un element defensiu avançat destinat a cobrir la porta, en forma de semibaluard.

En origen, la Porta de Terra havia de tenir una tipologia arquitectònica similar a la del portal de Mar, però el projecte no es va arribar a executar completament. En fases posteriors, el portal es va reduir en dimensions i mai no va assolir el nivell arquitectònic ni ornamental de la porta de Mar.

Els problemes i les reformes no van afectar únicament el portal, sinó tot el sistema d’accés a la fortalesa. La construcció de les defenses exteriors a mitjan segle XVII, així com les modificacions posteriors, van obligar a introduir canvis tant en la configuració del portal com en la plataforma defensiva situada al davant —anomenada reducte— i en la manera de travessar el fossat. Aquest pas es devia fer mitjançant un pont, avui desaparegut, del qual només en tenim constància a través de la documentació i la iconografia històrica.