Tot i que originàriament el terme arsenal designava els espais destinats a la construcció de vaixells de guerra, en època moderna el concepte es va estendre per referir‑se també als magatzems on es guardava i es reparava l’armament d’una fortalesa.

L’arsenal de Roses es va construir al segle XVI aprofitant un angle de la vella muralla medieval, utilitzant‑ne el gruix com a element de protecció en cas de bombardeig. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular, amb una porta principal d’arc de mig punt situada a la banda est.

L’edifici disposava d’un primer pis amb paviment de fusta i es cobria amb una teulada a doble vessant, sostinguda per una doble filera de pilars de planta quadrangular. Tot indica que, en origen, la majoria de les obertures eren espitlleres, és a dir, finestres estretes i allargades, més amples a l’interior que a l’exterior. Aquest tipus d’obertura, habitual en l’arquitectura militar medieval, permetia originàriament disparar amb arcs o ballestes. En el cas de l’arsenal, però, sembla que la seva funció principal era permetre l’entrada de llum i, alhora, evitar l’entrada de guspires en cas de bombardeig, que haurien pogut provocar l’explosió de la munició emmagatzemada.

Posteriorment, a la banda de migdia, s’hi va afegir un segon magatzem de planta allargada. Al llarg de la seva existència, l’edifici va patir diverses reformes, com ara l’obertura de noves portes i de finestrals de dimensions més altes al pis superior.