Tal com s’ha vist a l’extrem sud del carrer Major, no totes les cases de la vila medieval responien al model estret i allargassat. La casa situada al sector nord del carrer Major presentava una estructura molt diferent i una notable complexitat arquitectònica.

Es tracta d’un edifici de grans dimensions en el qual, ja al segle XVI, el propietari va obrir un carreró cobert que comunicava els carrers Major i Nou, l’únic documentat en tot aquest sector de la vila. La porta principal de l’habitatge se situava precisament en aquest passatge.

Des d’aquesta porta s’accedia a un petit pati distribuïdor, pavimentat amb rierencs disposats segons un esquema de decoració geomètrica. Al fons del pati hi havia la caixa d’escala que permetia accedir al primer pis. A la part posterior del pati s’hi disposaven un seguit de grans cambres. La documentació indica que la casa s’estenia per sobre del carreró cobert i que ocupava també el pis superior de l’edifici situat al sud del passatge.

L’edifici apareix documentat a partir del segle XVI i l’any 1565 era propietat del notari Andreu Roig.

Una troballa curiosa Al segle XVIII, quan l’edifici ja havia estat abandonat, es va construir a la banda oest una llarga estructura rectangular orientada de nord a sud, tot resseguint el traçat del carrer Major. Es desconeix quina era la seva funció original, tot i que no es pot descartar que servís per plantar‑hi arbres o per a algun altre ús relacionat amb l’ordenació de l’espai. A l’interior d’aquesta estructura es va localitzar una rasa. Al seu fons s’hi van trobar nombroses banyes de bou i de cabra, disposades de manera ordenada i a intervals regulars. La funció d’aquesta deposició continua sent, avui dia, un dels enigmes que encara planteja l’arqueologia de la Ciutadella.