A la zona de Roses ja devia viure-hi població abans de l’arribada dels colons grecs al segle iv a.n.e., però pràcticament no en tenim dades. És probable que aquesta població s’establís a les valls i a les elevacions més o menys properes a la costa.

Els grecs eren un poble eminentment comerciant que, al llarg de la seva història, va anar establint colònies arreu de la Mediterrània. El comerç amb les comunitats locals solia ser-ne l’objectiu principal. Les colònies podien mantenir inicialment una relació estreta amb la ciutat d’origen dels seus habitants, però la majoria, amb el temps, van acabar convertint-se en ciutats independents. Tot i que la zona de Roses disposava del millor port natural del sector, els primers grecs no s’hi van establir, sinó que ho van fer a Sant Martí d’Empúries. Malgrat que les condicions naturals eren molt pitjors per a la construcció d’un port, aquest indret es trobava molt més proper als grans assentaments ibers i ja disposava d’un conjunt de rutes i camins que facilitaven les relacions comercials amb l’interior del territori. Roses, en canvi, ocupava un espai més marginal, amb un potencial agrícola més limitat i amb més dificultats per establir comunicacions terrestres, ja que es trobava envoltada de maresmes i relleus muntanyosos.

Tradicionalment, es considera que la colònia de Rhode va ser fundada a inicis del segle iv a.n.e., quan la gran colònia de Marsella (Massalia), al sud de França, va voler crear un punt de comerç a la banda meridional dels Pirineus. Tanmateix, els investigadors no es posen plenament d’acord, i n’hi ha que defensen que Rhode hauria nascut com una mena de «sucursal» o barri dependent dels mateixos habitants d’Empúries. Sigui quin sigui el seu origen, amb el pas del temps, com veurem, es va acabar convertint en una colònia independent.

El nucli original de la població sembla que es concentrava a la petita elevació coneguda com a turó de Santa Maria, un espai lleument elevat que, a diferència de l’actualitat, en aquell moment s’endinsava dins el mar. Aquest indret estava protegit de manera natural per dues rieres: la de la Trencada, a l’oest, i el rec Fondo, a l’est.

La funció principal de la colònia era actuar com a port secundari, fos de Marsella o d’Empúries, i facilitar el contacte comercial amb el territori immediat, especialment amb el poblat ibèric de Peralada, situat a uns divuit quilòmetres cap a l’interior. La comunicació amb l’interior es devia articular mitjançant antics camins que vorejaven l’actualment desaparegut estany de Castelló, tot i que no es pot descartar l’existència d’una ruta navegable que travessés aquest estany i seguís el curs del riu Muga, que aleshores devia ser més cabalós que en l’actualitat. Probablement, el principal producte comercialitzat en una primera fase va ser el cereal.

Des del segle IV a.n.e. Rhode va començar a encunyar moneda pròpia. Es tracta d’emissions de plata i bronze que segueixen els patrons habituals del món grec i que utilitzen la rosa com a símbol. Al segle III a.n.e. la colònia va experimentar un notable creixement econòmic. En aquest moment es va independitzar políticament i es van iniciar importants reformes urbanes. A la part alta del turó de Santa Maria —sota l’actual església (A)— les dades arqueològiques indiquen la substitució dels antics habitatges per un gran edifici públic, probablement un temple, que se situaria a l’espai que avui ocupa l’església del monestir de Santa Maria. Malauradament, les restes conservades són molt escasses, a causa de les nombroses obres i reformes que ha experimentat aquest sector al llarg de més de vint segles d’història.

Al peu del turó, a la banda est, es va localitzar fa anys un gran mur orientat de nord a sud, de considerable amplada i construït amb grans carreus de pedra (B). Tot i que inicialment es va interpretar com un possible tram de la muralla que hauria envoltat i protegit el poblat, altres investigadors consideren que podria correspondre a un gran edifici públic. Una de les hipòtesis, difícil de verificar actualment, és que es tractés d’una stoa, és a dir, l’espai porticat on es desenvolupava bona part de l’activitat comercial i social de la colònia, un dels edificis civils més característics de les ciutats gregues.

Al nord d’aquest edifici, a l’indret on actualment se situa la porta de Terra de la Ciutadella (C), es va localitzar un mur de gran amplada, format per dues parets paral·leles i orientat d’est a oest, amb una amplada total de prop de quatre metres, que constituiria un tram de la muralla de la població.

Al segle III a.n.e. es va construir un nou barri al voltant del port (D). Aquest se situava a l’est del turó, en un espai més planer, a tocar de la riera del rec Fondo, i és conegut com el barri hel·lenístic (fitxa 3).

El nou barri es va organitzar a partir d’un conjunt de carrers rectilinis que es creuaven en angle recte, segons un model urbà que els grecs anomenaven hipodàmic. Tot i que s’hi documenten algunes cases de grans dimensions, es tracta fonamentalment d’un barri artesanal, dedicat a la producció de diversos béns. Entre aquests destaca la fabricació de ceràmica de taula —bols, plats i altres formes—, coneguda pels arqueòlegs com a ceràmica de vernís negre de Roses, que s’exportava a bona part de la Mediterrània occidental. Encara es conserven alguns dels forns on es produïen aquestes ceràmiques. Al barri també s’hi fabricaven altres productes, com ho demostra l’existència d’un forn destinat a la producció de peces de ferro.

Del port en resten poques evidències visibles, però encara es conserva part del mur del moll, construït amb grans blocs de pedra, que en època romana, ja inutilitzat a causa del desplaçament de la línia de costa, va quedar ocult sota un gran edifici (fitxa 1).

A finals del segle III a.n.e. dues grans potències es disputaven el domini polític i comercial de la Mediterrània: Roma i Cartago. Tot indica que Roses mantenia relacions comercials preferents amb territoris sota influència cartaginesa. Quan es va produir la segona guerra entre Roma i Cartago, coneguda com la Segona Guerra Púnica, Roses sembla haver-se alineat amb Cartago, mentre que Empúries es va posicionar a favor de Roma. La victòria romana, a inicis del segle II a.n.e., va comportar el creixement en importància d’Empúries i la desaparició de la colònia grega de Rhode.

Les ceràmiques de Roses Al llarg del segle III a.n.e., al sector conegut com a barri hel·lenístic, hi havia tallers de ceràmica dedicats a la producció de vaixella de taula que s’exportava a bona part de la Mediterrània occidental, especialment a la península Ibèrica i al sud de l’actual França. El taller més conegut és l’anomenat taller de les tres palmetes radials. Les peces que s’hi produïen estaven cobertes amb un vernís de color negre i presentaven, al fons, una decoració formada per palmetes disposades de manera radial.

Per saber-ne més

Buscató, L. (1999). La colònia grega de Rhode. Una aproximació al seu origen, evolució i desaparició. Papers de Recerca, 4. Ajuntament de Roses.

Puig, A. M., i Martín, A. (coord.) (2006). La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà). Sèrie Monogràfica, 23. MAC-Girona.

Villaronga, L. (2000). Les monedes de plata d’Emporion, Rhode i les seves imitacions. De principis del segle III aC fins a l’arribada dels romans, el 218 aC. Barcelona. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000329/00000098.pdf

Vivó, D. (2023). Rhode, la «otra» colònia. Desperta Ferro. Arqueología e Historia, 51, octubre de 2023.