A mitjans del segle XVI es va construir la gran fortalesa coneguda avui com la Ciutadella de Roses. Tot i que inicialment el projecte es va encarregar a l’enginyer Luís Pizaño, el disseny definitiu correspon al seu successor, Gian Battista Calvi. Es tracta d’una fortalesa de planta pentagonal, dotada de cinc baluards que reben els noms, d’oest a est, de Sant Joan, Sant Jordi, Sant Andreu, Sant Jaume i Santa Maria.

Els baluards són grans plataformes destinades a allotjar l’artilleria. En aquest tipus de fortificacions el factor clau és que la distància entre els diferents elements defensius permeti cobrir tot el perímetre amb el foc creuat dels canons, evitant qualsevol punt mort per on l’enemic pugui apropar‑se o penetrar.

No va ser fins aproximadament un segle més tard que es va començar a construir una segona línia de defenses exteriors, formada per estructures conegudes com a mitges llunes i revellins, destinades a dificultar encara més l’aproximació dels atacants i a protegir el cos principal de la fortalesa.

El terme ciutadella designa pròpiament una fortalesa construïda a tocar d’una població amb la funció de protegir‑la o controlar‑la. Inicialment, aquest no era exactament el cas de Roses, ja que la fortalesa envoltava completament la vila medieval. Va ser a partir de 1645, quan la vila va ser abandonada i es va iniciar la creació del nou nucli urbà fora del recinte, que els ocupants francesos van començar a referir‑se a la fortalesa com a Ciutadella, nom que ha perdurat fins avui.