Al segle XVII, la vila va ser progressivament abandonada per la població civil. La majoria de les cases van quedar deshabitades i van ser espoliades, és a dir, se’n van extreure els materials constructius per reutilitzar‑los en noves obres dins la fortalesa. En alguns sectors, però, els edificis existents van ser remodelats i adaptats a les noves necessitats militars.

Aquest és el cas de l’illa de cases situada a l’oest del carrer Major. En aquest indret es va construir un llarg edifici que va arribar a ocupar l’espai per on anteriorment passaven alguns carrers orientats d’est a oest, que en aquell moment ja havien perdut la seva funció.

Els plànols militars dels segles XVII i XVIII permeten conèixer l’ús d’alguns d’aquests nous edificis. Una part es destinava a l’allotjament d’oficials de la guarnició, mentre que d’altres tenien funcions diverses relacionades amb la logística militar. La documentació esmenta, per exemple, l’existència d’una fleca i d’altres espais destinats a garantir l’alimentació de les tropes.

Amb el temps, aquests edificis també van ser abandonats i les seves portes d’accés van ser tapiades. Aquestes obertures són fàcilment identificables, ja que els brancals estan construïts amb rajols, mentre que la resta del mur —i el tapiat posterior— és de pedra.

Un tresoret de diners melgoresos Les excavacions arqueològiques d’un dels edificis construïts al carrer Major van permetre recuperar un petit tresoret de monedes. Es tracta d’uns dos‑cents diners melgoresos, datats entre els segles XII i XIV. Aquesta moneda, encunyada al sud de França, era molt apreciada i àmpliament utilitzada en els intercanvis comercials. Les monedes devien guardar‑se dins una petita bossa de cuir. Un incendi va afectar l’estança on es trobaven, va cremar la bossa i l’elevada temperatura va provocar que les peces quedessin parcialment soldades entre si, tal com s’han conservat fins avui.