L’edifici termal i el seu entorn van ser profundament remodelats al segle IV d.n.e. En aquest moment, ocupant tota l’ala sud del conjunt, s’hi va construir una factoria dedicada a la producció de derivats del peix, com ara salses i conserves. Aquesta instal·lació industrial va aprofitar espais de les antigues termes, reconvertint algunes de les banyeres en dipòsits per al tractament del peix, i alhora va ampliar l’edifici cap al sector est.

L’espai central de la factoria estava format per una gran sala de planta quadrangular amb cinc dipòsits, on el peix, un cop trossejat, es deixava macerar i es conservava en salmorra, és a dir, en aigua saturada de sal. Posteriorment, el producte final s’envasava en àmfores per a la seva distribució i comercialització. Les restes de peixos recuperades a la factoria confirmen aquesta activitat de producció de salaons, amb un predomini clar de la tonyina, però també amb la presència d’altres espècies, com el dofí.

En època romana, les salses de peix —com el garum— i els productes de peix en salaó constituïen elements essencials de la dieta i eren àmpliament comercialitzats arreu de l’Imperi romà. Aquest tipus de factories es distribuïen al llarg de tota la costa mediterrània, amb concentracions especialment importants en alguns indrets, com les grans instal·lacions documentades a la costa de l’actual Andalusia.

L’activitat d’aquesta factoria es va mantenir, com a mínim, fins al segle VI d.n.e., tot i que en aquesta fase final es detecta una reducció de l’espai ocupat i, probablement, del volum de producció. De fet, una part de la factoria de salaons es va abandonar aproximadament un segle després de la seva construcció, i en alguns sectors s’han identificat usos funeraris, amb enterraments practicats dins de l’antic recinte industrial.

Les monedes Un testimoni especialment rellevant de l’activitat comercial de la Roses romana, així com del funcionament d’aquest edifici portuari, és la gran quantitat de moneda de bronze que s’hi ha recuperat. En total, les excavacions arqueològiques han documentat més de 800 monedes a la Ciutadella de Roses, datades entre els segles IV i VI d.n.e. La pràctica totalitat d’aquestes peces correspon a moneda de bronze, és a dir, la de menor valor, però també la més utilitzad a en les transaccions quotidianes. Un nombre molt elevat d’aquestes monedes es concentra precisament a l’interior de l’edifici portuari, fet que reforça la interpretació d’aquest espai com un àmbit d’intensa activitat econòmica. Cal destacar que les monedes més modernes que es poden datar amb seguretat són dues peces bizantines de la primera meitat del segle VI, emeses a nom de l’emperador Justinià I, que marquen el moment final de l’activitat documentada en aquest sector.