Després de les guerres napoleòniques, a inicis del segle XIX (1808-1814), la Ciutadella va quedar pràcticament abandonada. Com a sistema defensiu, la fortalesa havia esdevingut obsoleta davant les noves formes de fer la guerra. Així i tot, l’any 1827 es va decidir construir un petit fortí sobre el vell baluard de Sant Joan, amb l’objectiu d’instal·lar una bateria destinada a la defensa de la costa.

El fortí és un recinte de planta quadrangular que reaprofita parcialment els murs de la fortalesa moderna i integra fins i tot elements més antics, com una de les torres i un tram de la muralla medieval. L’estructura disposa de diverses espitlleres, un tipus d’obertura ja antiquat en aquell moment —quan feia segles que no s’utilitzaven arcs o ballestes—, però que probablement servien per ventilar els espais interiors.

A l’interior, el fortí s’organitzava en una sèrie de compartiments allargassats, disposats de manera radial. Actualment, només un d’aquests espais conserva la coberta original, feta amb una volta de canó. Tot indica que el projecte inicial preveia un edifici de dos pisos, però les obres no es van arribar a completar mai.