La transformació en una factoria de salaons
Les excavacions arqueològiques han posat al descobert, en aquest sector, un edifici relacionat amb l’activitat portuària de la Roses d’època romana. Es tracta d’un gran conjunt arquitectònic amb una planta en forma de U, dins del qual es distingeixen clarament dues zones funcionals.
Una de les ales es destinava, probablement, a l’emmagatzematge de productes i mercaderies procedents de diversos punts del territori i de la Mediterrània. A l’altra ala s’hi localitzava un edifici termal.
Els edificis de banys, o termes (balnea en llatí), constituïen un element fonamental de la cultura romana. Les termes no eren només un espai dedicat a la higiene corporal, sinó també un lloc de relació social. En el cas d’aquest edifici portuari, datat al segle II d.n.e., l’accés es feia a través d’una porta situada al costat est. Al centre del conjunt hi havia un petit pati o palestra, destinat als exercicis gimnàstics previs al bany.
Des d’aquest espai s’accedia a les diferents sales del recorregut termal: l’apodyterium, o vestidor; el frigidarium, destinat als banys freds, i el caldarium, reservat als banys calents. Aquesta darrera sala disposava d’una piscina de planta semicircular, escalfada mitjançant un forn o praefurnium. L’aigua es captava a través de pous que aprofitaven cursos d’aigua subterranis que circulaven per sota de l’edifici.
Aquest esquema arquitectònic es repeteix en nombrosos jaciments del territori gironí i d’altres regions de l’Imperi romà. Cal destacar, a més, que les termes són un tipus d’edifici sovint documentat en àrees portuàries, ja que permetien als mariners i viatgers descansar i netejar‑se després de llargues travessies marítimes.
